Hola a tothom. Com ja haureu vist, aquest blog fa algun temps que està innactiu. Potser alguns l’heu consultat per llegir-hi alguns dels interessants articles que hi ha publicats. No patiu, aquests no els perdrem. Intentarem recuperar-los perquè els pugueu llegir!
A partir d’ara, hem traslladat tota l’actualitat de l’AFA de l’escola Joan Coromines, al nou blog: coroblog.coromines.cat. Ens encantarà continuar veient-vos per allà a tots i a totes!
Salut!
Arxivat a Pedagogia | Leave a Comment »
L’Esther Guerra ens envia aquest text publicat a l’Observatori Faros:
És normal que els nens d’avui dia vagin a l’escola, facin ballet, futbol, bàsquet, que toquin el piano, la flauta, la guitarra, que facin anglès, a més de fer els deures i jugar als videojocs, veure la televisió, navegar per internet o llegir. Si ens fixem podrem observar que els nostres fills tenen una veritable programació, una agenda diària de tasques per realitzar, igual que els adults. Aquest fet dificulta molt el poder potenciar una gran habilitat: la creativitat.
La creativitat és la capacitat de crear, inventar, innovar, entre d’altres, és la capacitat de generar idees alternatives davant situacions, o de pensar en respostes per solucionar problemes. El nen creatiu explora el seu entorn, sent curiositat, cerca alternatives, és receptiu amb tot el que l’envolta, i pren iniciatives. Els éssers humans naixem amb aquesta capacitat, que és necessària per a l’adaptació al món en què vivim. La creativitat és un potencial de gran valor i un recurs útil que convé promocionar des de nadons.
Diversos autors coincideixen a identificar el joc com la forma més evident d’expressió en els nens, ja que es tracta d’una producció espontània del nen i al mateix temps una còpia de la vida humana en totes les seves etapes i en totes les seves relacions. El joc és la millor manera que tenen els infants per desenvolupar la creativitat que al seu torn serveix per desenvolupar el joc d’una manera original.
Crear desitjos, idees i possibilitats infinites els porta a aprendre, a desenvolupar la intel·ligència alhora que els permet expressar els seus sentiments i les seves inquietuds. Per això, és tan important potenciar la creativitat dels més petits des que són nadons i seguir-la facilitant quan van creixent.
Com comentàvem abans, en l’actualitat la majoria dels nens i les nenes no tenen gaire espais i quasi gens de temps per desenvolupar la creativitat, no hi ha cap moment del dia en el que puguin avorrir-se i pensar: “ – I ara què faig?”. És important que els donem aquesta opció, que puguin trobar-se en aquest punt i que desenvolupin la capacitat per adaptar-se a tots els moments i trobin solucions a aquestes situacions d’avorriment de les quals ara no disposen. Llavors la creativitat i la imaginació seran els seus grans aliats.
Nosaltres, famílies i educadors, tenim a les nostres mans el poder ajudar que els infants potenciïn aquestes habilitats, que les puguin desenvolupar lliurement, sense dir-los què és el que han de fer o a què han de jugar. Podem:
Així, és important que les nenes i els nens tinguin aquests moments, que es trobin en situacions no programades i que tinguin l’oportunitat de potenciar la creativitat. Això els ajudarà en el present i en el futur.
Escrit per: Patricia de la Sierra Díez
Arxivat a Pedagogia | Leave a Comment »
L’Esther Compte vol recomanar-nos una pel·lícula que ha vist fa poc:
“NI UNO MENOS” és una pel·lícula xinesa filmada el 1999 i dirigida per Zang Yimou. Parla sobre una escola rural xinesa on ningú no vol anar a fer de mestre. L’escola està en una situació precària. Els nens i nenes que viuen en altres pobles s’hi queden a dormir en condidions tercermundistes.
El que m’ha captivat de la pel·lícula és el personatge de la nena d’uns 12 anys que substitueix el mestre de referència durant un mes. La seva senzillesa, calma, tot el que arriba a expressar sense obrir la boca i també la magnitud dels seu paisatges.
La resta us recomano que l’aneu descobrint al veure-la.
Arxivat a Recomenacions | Leave a Comment »
En aquest vídeo podem veure una escola en la que els infants aprenen jugant. Aquesta escola m’ha recordat una escola que conec des que va néixer.
Us convido a veure’l. Són només tres minuts, i en aquest petit interval de temps, podreu comprovar que us és familiar.
Veureu un espai on:
• Tothom té l’oportunitat d’interactuar amb sí mateix, amb els altres i amb el seu entorn.
• Els infants juguen perquè necessiten descobrir, conèixer, entendre i sobretot comprendre’s.
• Els nens i nenes juguen perquè experimenten sensacions que els provoqun plaer.
• Poden equivocar-se, experimentar, provar i projectar sense conseqüències punitives.
El joc és innat.
El joc és un instint que ens permet desenvolupar la imaginació, compartir experiències i, a més, desenvolupar una sèrie d’habilitats socials que necessitarem a la vida adulta.
El joc simbòlic facilita una comprensió del que som i del que podem arribar a fer.
El joc és aprenentatge i plaer.
Quin plaer poder veure’ls jugar i participar en els seus jocs sense treure’ls protagonisme!
Aportació pel blog d’en Diego Méndez
Arxivat a Pedagogia | Leave a Comment »
En David Ribot ens fa una recomanació literària. Aquí la teniu:
-&-&-&-&-&-
En família! I altres parents
Autores: ALEXANDRA MAXEINER / ANKE KUHL
Editorial: TAKATUKA
Any: 2011
Premi: Literatura juvenil alemanya 2011
ISBN: 978-84-92696-72-7
-&-&-&-&-&-
Aquest llibre ens acosta una mica a la nostra realitat més propera, la que ens envolta. De com la unitat més essencial de la nostra societat, la família, evoluciona i canvia segons les vivències i situacions que viuen els individus que la fan possible. En clau d’humor i unes il·lustracions molt realistes i còmiques, converteixen aquest relat apte per a tots els públics. Els més petits podran riure amb les situacions que explica i els més grans podrem veure com les coses poden canviar i adaptar-se a les nostres realitats, que no són excepcions sinó noves formes de conviure i relacionar-se; que totes són vàlides si no perjudiquen ni fan mal a ningú, mentre existeixi la clau principal, el respecte cap a l’altre, tota nova fórmula serà enriquidora per a la comunitat social. Prou enganys i pors, la vida és massa maca per perdre-la malgastant amb mentides i no ferir sensibilitats dels més puritans, tots som humans i tots podem viure i conviure com ens vingui de gust, sempre i quan tinguem clar què estem fent.
Aquest llibre personalment el trobo molt esperançador, m’agrada quan la gent planteja les coses amb naturalitat i realisme, fer entendre que les coses poden ser possibles aquí i allà, que les fronteres són físiques, l’ésser humà és igual en essència a Europa que a l’Àfrica. La cultura ens fa diferents però la unitat familiar sempre tindrà importància , sempre serà la clau de la supervivència com espècie social i animal que som.
Fullejar aquesta història ens farà participar i pensar en quin model de família som, si ens hi sentim identificats o bé el nostre és encara més particular i únic. Sempre amb una clau d’humor real i conscient que no ferirà cap sensibilitat.
A gaudir tota la família!!
Arxivat a Lectures, Recomenacions | Leave a Comment »
Aquest conte de Gabriel García Márquez reflexa encertadament la facilitat que tenen els nens per resoldre certs problemes. La solució, normalment, radica en reparar el trencaclosques humà:
Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món, estava resolt a
trobar els mitjans per aminorar-los. Passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes als seus dubtes.
Cert dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre costat. Veient que era impossible treure’l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l’objectiu de distreure la seva atenció.
De sobte es va trobar amb una revista on hi havia un mapa amb el món. Just
el que li calia. Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta l’hi lliurà al seu fill dient:
“Com que t’agraden els trencaclosques, et donaré el món tot trencat perquè el reparis sense l’ajuda de ningú”.
Llavors calculà que al petit li farien falta 10 dies compondre el mapa, però no va anar així.
Passades algunes hores, escoltà la veu del nen que el cridava “Papa, papa, ja l’he fet tot, he aconseguit acabar-lo!”.
Al principi el pare no va creure en el nen. Va pensar que era impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans.
Desconfiat, el científic aixecà la vista de les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d’un nen. Per la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats als seus llocs corresponents.
Com era possible? Com n’havia estat capaç? D’aquesta manera, el pare va preguntar amb sorpresa al seu fill:
– “Fillet, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?”
– “Papa, va respondre el nen; jo no sabia com era el món, però quan has tret el mapa de la revista per retallar-lo, he vist que a l’altre costat hi havia la figura d’un home. Així que he donat la volta als retalls i he començat a recompondre a l’home, que sí que sabia com era. Quan he aconseguit arreglar a l’home, he donat la volta al full i he vist que havia arreglat el món”.
Aportació feta per Diego Méndez
Arxivat a Pedagogia | Etiquetat gabriel garcía márquez | 2 Comments »
Escrit per la Karen Garcia Orges
Arxivat a Pedagogia | Leave a Comment »
Sembla que l’estiu ja és aquí per quedar-s’hi. Tot es veu amb una altra perspectiva. La llum del sol convida a la festa, tot i que de vegades, l’alegria es barreja amb la tristesa.
Fa unes setmanes va ser una d’aquestes vegades. Aquell dijous va començar com una altra tarda de voluntariat registrant llibres a la biblioteca, però de seguida la nostra atenció es va desviar cap a les classes on hi passava alguna cosa.
Els nois i noies que ens havien acompanyat aquest darrers mesos durant les seves pràctiques, s’acomiadaven per continuar el seu camí i esdevenir nous professors.
Els adéus van començar a les classes, on els nens els obsequiaven amb reculls de dibuixos i un munt d’abraçades. Fins i tot el Javi va desaparèixer sota tota la quitxalla que va córrer a fer piló.
Pels que s’esperaven a fora, controlar les emocions era molt difícil en veure el que els hi esperava. I és que totes les emocions estaven a flor de pell.
Després, tothom es va reunir al pati on van fer una rotllana gegant amb tots els membres del DUAR dels grans.
Va ser llavors que se’ls van dir unes paraules en agraïment pel seu acompanyament durant aquests mesos i se’ls desitjà molta sort.
La música va acompanyar el moment. “L’hora dels adéus” serví per acomiadar-los i per deixar-se anar després de tanta tensió acumulada i començar a plorar si es que no s’havia fet ja.
I d’una manera molt encertada, a continuació va sonar una música molt alegre per celebrar que els havíem conegut.
Va ser molt divertit quan el Xavi, la Gemma, l’Edu, el Javi, la Patricia i la Paula es van posar al centre tot ballant i engrescant els nens. I llavors una super-abraçada gegant va arreplegar a tothom i no van faltar ni petons, ni llàgrimes, ni somriures.
Espontàniament es va formar una conga i quan la música va acabar els nens van arrencar a córrer amb tanta energia i alegria que et venien ganes d’afegir-t’hi.
Val a dir que va ser una experiència molt maca, veure com les emocions s’expressaven lliurement, amb molta alegria per l’ambient festiu i amb molta llàgrima per l’idea de deixar de veure a persones estimades. Això si, tothom va ser ben acompanyat, ja sigui amb salts d’alegria amb els que reien o amb immenses abraçades pels que ploraven.
Com diu el meu fill,
“Estem una mica tristos, estem una mica contents”.
Una mica tristos perquè gent que apreciem marxa i una mica contents perquè els hem conegut però com ell diu “els deixo un trosset dintre meu per recordar-los”.
Estem vivint altres comiats, com el de la Marta quan l’Eli es va poder reincorporar, o el d’alguns companys de classe que no hi seran al setembre.
A tots ells els desitgem bona sort al seu nou camí a la vida.
Escrit per la Rosa Jiménez
Arxivat a Pedagogia | Leave a Comment »
El dia 2 de juny vam celebrar la Corofesta de final de curs al duar de mitjans.
Teníem dos bons motius per fer festa grossa: el cinquè aniversari de l’escola per una banda i el fet que ja som comunitat d’aprenentatge per l’altra.
Petits i grans vam poder gaudir de tallers, batukada, racó de contes, berenar, actuacions, corobanda, moltes rialles i, de manera especialment emotiva, els nostres somnis enlairats en forma de globus gegants.
Aquí teniu una selecció de fotos. Gràcies a tots i totes pels vostres esforços i la vostra col·laboració, no sols en la preparació de la festa, sinó també per la feina feta durant el curs.
Arxivat a Activitats, Pedagogia, Trobades, Un dia a l'escola | Etiquetat Corofesta, festes, Un dia a l'escola | Leave a Comment »
L’Helena Manau vol compartir amb tots nosaltres aquesta descoberta:
Està clar que les coses estan canviant i TOTS nosaltres formem part d’aquest canvi social, polític, econòmic i, perquè no, espiritual.
Estem prenent consciència, ens estem “despertant” JUNTS i comencem a creure en la força que tenim, per fer realitat el que semblaven només somnis.
Sóc feliç de pensar que els nostres fills recolliran aquesta energia renovada i respectuosa; estem dibuixant un món nou i tots junts hi posem els colors.
“L’Economia del bé comú” es presenta com a un “model d’economia amb futur”, no és “EL MODEL” és una proposta que vol ser integradora amb d’altres i forjar un fer sostenible, ecològic i respectuós. Un canvi de sistema cap al bé comú de tots, particulars, empreses, polítics, associacions…no exclou ningú, perquè tots en formem part.
Les seves bases principals es troben en el llibre “La economía del bien común” Ed. Deusto i també a la web. http://www.gemeinwohl-oekonomie.org/es/uber-uns/
Us faig cinc cèntims dels punts principals:
1) Valors bàsics: Confiança, cooperació, apreci, democràcia i solidaritat.
2) Canvis: l’afany de lucre i la competència es transforma en cooperació i desig de benestar públic.
3) Èxit econòmic es mesura pel bé comú; empreses i particulars amb activitats socials, ecològiques, democràtiques i solidàries.
4) Les empreses amb bons “balanços del bé comú” gaudiran d’avantatges legals; tasses, impostos, crèdits, etc.
5) Limitació de les diferències d’ingressos i patrimonis. Els excedents dels balanços financers s’empraran per a inversions de plusvàlua social i ecològica, bonificacions als empleats o crèdits sense interessos a empreses cooperadores.
6) Totes les empreses estaran alliberades de la pressió de creixement degut a que el benefici financer és un mitjà i no una fita.
7) Bens democràtics: Les diferències d’ingressos i patrimonis són limitades i l’excedent serà repartit com a “dot democràtic” per a les següents generacions.
Us convido a seguir esbrinant en més detall aquesta proposta escoltant a Christian Felber, fundador de “attac Austria” i portaveu del moviment. Professor, periodista independent i escriptor.
Arxivat a Retalls de prensa | Leave a Comment »
El passat cap de setmana, al Coromines vam fer les Colònies Familiars.
Vam estar a Can Què, una casa de colònies d’Esponellà, al Pla de l’Estany.
Aquí teniu unes quantes fotos!
Arxivat a Activitats, Sortides | 3 Comments »
En David Ribot ens proposa la lectura d’aquesta entrevista a Annie Marquier publicada a “La Contra” de La Vanguardia. Al final hi ha l’enllaç a l’edició digital i un altre enllaç a YouTube d’una altra entrevista a aquesta matemàtica investigadora de la consciència.
Que el corazón tiene cerebro es una metáfora, ¿no?
No. Se ha descubierto que el corazón contiene un sistema nervioso independiente y bien desarrollado con más de 40.000 neuronas y una compleja y tupida red de neurotransmisores, proteínas y células de apoyo.
¿Es inteligente?
Gracias a esos circuitos tan elaborados, parece que el corazón puede tomar decisiones y pasar a la acción independientemente del cerebro; y que puede aprender, recordar e incluso percibir. Existen cuatro tipos de conexiones que parten del corazón y van hacia el cerebro de la cabeza.
Primera…
La comunicación neurológica mediante la transmisión de impulsos nerviosos. El corazón envía más información al cerebro de la que recibe, es el único órgano del cuerpo con esa propiedad, y puede inhibir o activar determinadas partes del cerebro según las circunstancias.
¿Significa eso que el corazón puede influir en nuestra manera de pensar?
Puede influir en nuestra percepción de la realidad y por tanto en nuestras reacciones.
Segunda conexión…
La información bioquímica mediante hormonas y neurotransmisores. Es el corazón el que produce la hormona ANF, la que asegura el equilibrio general del cuerpo: la homeostasis. Uno de sus efectos es inhibir la producción de la hormona del estrés y producir y liberar oxitocina, la que se conoce como hormona del amor.
Tercera…
La comunicación biofísica mediante ondas de presión. Parece ser que a través del ritmo cardiaco y sus variaciones el corazón envía mensajes al cerebro y al resto del cuerpo.
Cuarta…
La comunicación energética: el campo electromagnético del corazón es el más potente de todos los órganos del cuerpo, 5.000 veces más intenso que el del cerebro. Y se ha observado que cambia en función del estado emocional. Cuando tenemos miedo, frustración o estrés se vuelve caótico.
¿Y se ordena con las emociones positivas?
Sí. Y sabemos que el campo magnético del corazón se extiende alrededor del cuerpo entre dos y cuatro metros, es decir, que todos los que nos rodean reciben la información energética contenida en nuestro corazón.
¿A qué conclusiones nos llevan estos descubrimientos?
El circuito del cerebro del corazón es el primero en tratar la información que después pasa por el cerebro de la cabeza. ¿ No será este nuevo circuito un paso más en la evolución humana?
¿…?
Hay dos clases de variación de la frecuencia cardiaca: una es armoniosa, de ondas amplias y regulares, y toma esa forma cuando la persona tiene emociones y pensamientos positivos, elevados y generosos. La otra es desordenada, con ondas incoherentes.
¿Aparece con las emociones negativas?
Sí, con el miedo, la ira o la desconfianza. Pero hay más: las ondas cerebrales se sincronizan con estas variaciones del ritmo cardiaco; es decir, que el corazón arrastra a la cabeza. La conclusión es que el amor del corazón no es una emoción, es un estado de conciencia inteligente.
…
Ya ve, el cerebro del corazón activa en el cerebro de la cabeza centros superiores de percepción completamente nuevos que interpretan la realidad sin apoyarse en experiencias pasadas. Este nuevo circuito no pasa por las viejas memorias, su conocimiento es inmediato, instantáneo, y por ello, tiene una percepción exacta de la realidad.
Parece ciencia ficción.
Está demostrado que cuando el ser humano utiliza el cerebro del corazón crea un estado de coherencia biológico, todo se armoniza y funciona correctamente, es una inteligencia superior que se activa a través de las emociones positivas.
Pues parece que nadie lo utilice…
Es un potencial no activado, pero empieza a estar accesible para un gran número de personas.
¿Y cómo puedo activar ese circuito?
Cultivando las cualidades del corazón: la apertura hacia el prójimo, el escuchar, la paciencia, la cooperación, la aceptación de las diferencias, el coraje…
¿Santos las 24 horas?
Es la práctica de pensamientos y emociones positivas. En esencia, liberarse del espíritu de separación y de los tres mecanismos primarios: el miedo, el deseo y el ansia de dominio, mecanismos que están anclados profundamente en el ser humano porque nos han servido para sobrevivir millones de años.
¿Y cómo nos libramos de ellos?
Tomando la posición de testigos, observando nuestros pensamientos y emociones sin juzgarlos, y escogiendo las emociones que nos pueden hacer sentir bien. Debemos aprender a confiar en la intuición y reconocer que el verdadero origen de nuestras reacciones emocionales no está en lo que ocurre en el exterior, sino en nuestro interior.
Ya.
Cultive el silencio, contacte con la naturaleza, viva periodos de soledad, medite, contemple, cuide su entorno vibratorio, trabaje en grupo, viva con sencillez. Y pregunte a su corazón cuando no sepa qué hacer.
Annie Marquier. El corazón tiene cerebro
Enllaç a YouTube d’una entrevista a Annie Marquier:
Youtube:Entrevista a Annie Marquier
A més, en David afegeix un enllaç a una altra “Contra” en la qual el físic Patrick Drouot posa ènfasi en el mateix tema:
Arxivat a Pedagogia | Leave a Comment »
Els refredats en aquesta època de l’any són una cosa ben comuna. Però, i els constipats?
En el dia a dia utilitzem aquestes paraules indistintament, però la veritat és que el seu significat és molt diferent.
Un refredat té a veure amb haver agafat fred. Això vol dir que el cos té fred interior i està destemplat. Els símptomes més característics són mal de gola, dècimes de febre, mocs (en un principi mocs transparents que cauen com aigua) i fred.
En aquest cas és important escalfar el cos interiorment. Els xinesos diuen aportar Yang al cos. Això ho podem fer amb infusions que aportin calor interior com la camomilla, amb brous (que són força Yang) i tot el que sentim que escalfa el cos per dins. Els làctics també són Yang, però s’ha de vigilar amb la digestió dels mateixos, ja que solen produir més mucositat.
Curiosament la paraula “constipació” mèdicament vol dir “restrenyiment”, i si escoltéssim una mica més el cos veuríem que els símptomes d’una constipació no només tenen a veure amb no anar al lavabo assíduament, sinó que també afecta al sistema respiratori, però de manera diferent al refredat.
Per tant, la manera d’abordar-ho també ha de ser diferent.
Una constipació sol començar amb un empatxament que sol pasar desapercebut. No només és un empatxament de quantitat (haver menjat més del que el cos necessita) sinó també per haver menjat excés de greixos o de sucres. Sol anar acompanyat d’una manca d’aigua (no sempre per veure poca aigua, sinó també perquè el cos en necessita més per digerir i assimilar tot el que ens hem menjat).
En conseqüència, tots els líquids del cos es tornen més densos. L’estómac crea una espècie de mucositat, que al tenir poca aigua, té tendència a pujar cap a l’esòfag, passant fàcilment a la via respiratòria. I és aquí on es dóna la confusió, perquè comença a donar tota una simptomatologia “semblant “ al refredat.
Com ho podem diferenciar?
També comença amb mal de gola (per la mucositat de l’estómac), però són mocs densos, blancs o verds (depenent de si s’han infectat o no), però són densos (no és aigüeta).
També apareix mal de cap per tota la densitat de líquids i perquè el fetge es troba saturat d’intentar digerir tots els greixos.
I com a últim es produeix una sequetat en la femta i una dificultat per defecar. És a dir, restrenyiment.
La idea en aquest cas seria actuar en les primeres fases de la constipació, però en el pla digestiu més que en el respiratori.
És a dir, començar a fer una dieta el més líquida possible, i de líquids que refredin el cos interiorment (és a dir que aportin Ying). Per tant, no interessen els brous, ni la llet, ni la camomilla (tot i que hi hagi mal de panxa). Interessen les infusions de menta, les fruites (no massa àcides), les verdures,… però sobretot l’aigua.
Per descarregar el fetge serà bo menjar coses amargues com les carxofes, el fonoll (per exemple en infusions), endívies,…
És molt important escoltar el cos per veure què ens demana. Els nens això ho saben fer molt bé i quan no tenen gana és molt important respectar-ho. Probablement el seu cos està utilizant l’energia en unes altres coses o perquè precisament el que necessiten per tornar a l’equilibri és no menjar durant algunes hores.
Com més aigua beguem, més es fluidifiquen els mocs i més fàcil és que baixin, en comptes de pujar.
També seria bo evitar prendre cap medicament, a no ser que sigui estrictament necessari, ja que la gran majoria es digereixen al fetge i encara el carreguen més.
Resumint, tots els temes respiratoris van molt lligats a l’alimentació, però una constipació encara més, i mirant una mica el que el cos necessita i demana, podem millorar molt els problemes respiratoris.
La gran majòria de problemes respiratoris crònics o recidivants (que apareixen cíclicament) milloren fent un canvi en l’alimentació, i també aprenent què fer amb els mocs (cap on tenen tendència a anar en cada cas, com expulsar-los, com fluidificar-los… i si pot ser amb mesures el més naturals possibles).
Elisabet Tebar
Arxivat a Pedagogia | Leave a Comment »
Benvinguts al bloc de l'escola pública Joan Coromines de Mataró. Aquest és un espai de reunió per als membres d'aquesta comunitat d'aprenentatge. Un mitjà més per a comunicar-nos i poder exposar els nostres criteris i impressions sobre l'evolució de l'escola. També volem que sigui una finestra oberta a totes les persones interessades, pensada per a que ens pugueu conèixer una mica i fer-vos una idea del nostre tarannà. Si voleu saber-ne més, contacteu amb nosaltres!
DESCARREGA EL NOSTRE PROJECTE EDUCATIU
Per a qualsevol dubte, us podeu adreçar al correu electrònic de l’escola: a8067661@xtec.cat
LECTURA RECOMANADA
 | Yolanda en BENVINGUTS AL BLOC DE L’… |
 | Esther guerra negre en MÉS, ABANS I MÉS RÀPID NO SÓN… |
 | Pep en EL TRENCACLOSQUES HUMÀ |
 | Ferran Briansó en EL TRENCACLOSQUES HUMÀ |
 | Vanessa Martinez Tej… en BENVINGUTS AL BLOC DE L’… |
escolacoromines.wordpress.com 