Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘plèiades’

FÒRUM PLÈIADES
Informació extreta de la primera sessió del seminari del Fòrum Plèiades, que tracta sobre la relació família-escola a l’educació infantil i primària.

Primera part del 15 de maig de 2008:

 

Marta Bertran 

Les xarxes de sociabilització

 

Descriu els canvis socials produïts en els últims anys que han derivat a una diversificació d’estructures que han provocat un canvi en el rol de les famílies. La intencionalitat de pares i mares ja no és el mateix que en generacions anteriors degut a entre d’altres factors a l’ampliació de l’horari laboral.

Hi ha hagut un increment en les places d’escoles bressol. Els pares cada cop resten menys temps amb els fills.

Necessitats dels infants:

  • Supervivència garantida.
  • Afectiu i emocional.
  • Eines per a ser competents a la societat.

 

La transmissió popular s’ha trencat, darrerament els pares es refien més d’un especialista o científic que d’una persona amb un altre tipus de saber per experiència.

Els mecanismes d’aprenentatge han canviat i per tant el model pedagògic ha de canviar cap un model més flexible (donar oportunitats, que decideixin els infants…).

Que estem perduts, no vol dir que ho fem malament, tots estem capacitats per a educar.

 

X. Bonal

Relacions de les famílies amb les administracions: demandes i conflictes

 

Va fer esment de la gran diversitat de tipologia de família que hi ha avui en dia a la nostra societat.

Es va centrar en fer una classificació de les queixes que arriben al Síndic de Greuges:

1)     Insatisfacció amb l’escola assignada.

2)     Falsejats de padrons per poder accedir a una escola determinada.

3)     Assetjaments escolars.

Existeix en la gran majoria dels casos, en la resolució dels conflictes dels propis alumnes, una anul·lació del fill per les accions dels seus pares. Els tipus de conflictes acostumen a ser derivats per:

  • Indiferència.
  • Maltractament institucional.
  • Manca d’informació.
  • Manca de pedagogia.
  • Gestió organitzativa.
  • Manca de recursos en la capacitat de resolució.
  • Casos de “buling”, quasi sempre és falsa alarma.
  • Mala organització administrativa.

 

M. Travesset

Família i escola: una perspectiva sistèmica des del centre educatiu

Després d’analitzar els diferents aspectes respecte a les relacions entre la família i l’escola donant importància a la seva  gran complexitat i també a la gran riquesa que se n’extreu, es va fer una síntesi dels reptes que es proposen:

  • Captar les intencions.
  • Operar en xarxa a tots els sistemes en interacció.
  • Noves estratègies.

No hi ha culpables. El pensament lineal de causa efecte, la parcialització de l’individu i el dualisme: bons i dolents, ha de ser substituït pel pensament sistèmic.

Aquesta nova mirada ha d’anar enfocada en fixar-se més en el conjunt que en les seves parts individuals i en equilibrar les seves interaccions.

Cada família té uns valors, que potser no són els nostres, però en tenen.

Existeixen tres sistemes:

  • Família: Hem de conèixer els seus valors.
  • Mestres: Valorar els potencials dels nens.
  • Escola: La institució condiciona les seves accions…

AMPLIAR LA MIRADA! Comunicació no verbal.

Respecte al camp emocional, hauríem d’obrir-nos a l’entorn del nen i arribar a conèixer aquest entorn. L’amenaça del mestre pot fer sorgir un sentiment de culpa, de por o d’ambivalència en el nen.

Pautes derivades del context sistèmic:

  • El dret a la pertinença (contrari a exclusió, arrelament als sistemes).
  • Equilibri entre el donar i el rebre (equilibrar interaccions), no dir als pares què han de fer, no posar-se per sobre de ningú.
  • Ordre segons els temps de pertinença a les jerarquies.

 

Principis per afavorir una bona comunicació:

  •  Els alumnes sempre seran lleials als seus pares.
  • Sempre tenen uns valors, unes regles i uns referents.
  • Fer ponts a les relacions, mai possicionar-se en una discussió…
  • Mirar el que s’està fent bé…

 

 

M.J. Comelles

La xarxa de debat educatiu amb i per a les famílies

 

Porta un programa de ràdio (Escola de pares) amb Toni Basses a Catalunya Ràdio i és responsable del projecte “L’observatori de la família” de la Diputació de Barcelona.

S’ha anat perdent el contacte amb el món de la natura.

Derivat dels avenços tecnològics hi ha massa informació, perill amb la “rumorologia”.

Paraules clau recollides en la seva ponència:

Les competències familiars i el rol de l’adult.

Què passa quan l’adult entra en responsabilitat educativa?

Ansietat, angoixa del nen en tornar a l’escola.

Es pacta tot i es negocia tot, massa demòcrates.

El rol dels avis avui dia. No han de fer de pares un altre cop, són els avis.

Ens va presentar l’observatori de la família, projecte de la Diputació de Barcelona.

Aquest projecte recull tots els sectors de la societat en una zona geogràfica determinada com poden ser treballadors socials, veïnat, músics, escoltes, pediatres, AMPES, pares i mares, professorat, representants de diferents cultures…

Es fa la convocatòria, s’origina un grup de debat, es seleccionen els temes i se n’extreuen conclusions. Es dictamina un grup de consens i es posa a la pràctica les idees sobre educació que s’han tractat. De manera que tota la comunitat s’implica en l’educació de tots i totes.

Exemples: “Tots eduquem” a l’Ametlla del Vallès. “Educòmetre” a Torelló.

 

V. Arnaiz

Famílies, amb amor n’hi ha prou?

Una família  no només educa uns fills.

Com escola, ens hem de preguntar també quines són les necessitats dels pares.

Quan apareix una criatura  s’ha de combinar dues biografies sense un  model estàndard. Ell li diu a aquest model, “model bricolatge”, cadascú se l’ha de muntar a la seva mida.

L’espai de l’escola no pot estar institucionalitzat només per professionals.

El model educatiu ha de ser un model de preguntes, no de respostes.

L’escola ha de funcionar com a un taller ciutadà a on les famílies es trobin. Per això, hi ha d’haver espais per a la convivència.

El més important no és fer, sinó el sentit de fer-ho.

Models per posar en marxa:

  • Espais estables (un curs mínim) per a trobar-se (conviure) amb altres famílies.
  • Activitats curtes (grups de piscina, massatges, ioga, dietètica, concerts familiars, activitats culturals…) per trobar-se les famílies.
  • Debats…

 

El programa del Fòrum es va ampliar amb preguntes als ponents i amb tertúlies i debats sobre els temes tractats.

 

J. Mª Esteve

Coordinador de centres al CE Jacint Verdaguer.

Hem d’educar per:

  • SABER FER
  • SABER SER
  • SABER ESTAR

 

Abans s’educava per:

  • el saber (escola),
  • l’atenció (família)
  • pensament (Estat)

De quina forma ho fan?

Per fer-ho hem de buscar un reequilibri entre el saber fer, el saber ser i el saber estar, treballant conjuntament família, escola i alumne.

L’empatia ha de ser la base del treball.

Hi ha d’haver un delegat, com encarregat de dinamitzar les classes, unes comissions de treball per tal d’organitzar. En definitiva s’ha de crear un bon clima escolar.

Es fan enquestes als pares per saber quins temes els preocupen. Alguns professors i pares s’animen per a fer teràpia.

Es fan fulls informatius, amb un titular i un text curt donant informació del que succeeix al centre.

Amb intranet, cartes al director, correu al president, SMS als pares, web de l’escola, agenda dels alumnes, programa…

Treballen sense llibre de text (també a secundària).

Els alumnes són els principals protagonistes del seu aprenentatge. El professor és l’encarregat de crear els entorns d’aprenentatge.

 

 

 

J.A. García

La mirada sistèmica: el lugar de los padres, el lugar de los maestros.

Director de CRA Carecedo de León.

Ens parla d’una mirada diferent a l’educació. Parla de Bert Hellinger i de les constel·lacions familiars per explicar-nos com ens podem apropar des d’una normalitat, la nova manera d’entendre l’educació.

Es diu, (o es deia) des de l’escola: els pares entre més lluny, millor! Si algun pare entrava a l’escola, podria generar conflictes. Els mestres podrien arribar a pensar, els pares destorben, no saben com tractar els nens per a que aprenguin…

Amb tot això, se n’extreu la conclusió que els pares estan desmerescuts a l’escola, i les mares van desapareixent…

El José Antonio ens demostra mitjançant una constel·lació familiar a la sala d’actes quina és la ubicació a l’espai-temps d’un pare, una mare i la seva filla. Posteriorment apareix la figura del mestre.

Amb els moviments sistèmics comprovem que el pare actua com a protector de la família, mentre que la mare acompanya de prop a la filla. El mestre té una visió global de la família mirant des de darrera del pare.

En aquesta situació se li pregunta a la filla: Pots aprendre així?

Llavors, el mestre es mou lliurement al davant del grup familiar tot mirant-los.

Mestre: “Ara els puc veure, millor així”.

 

A mida que l’alumne va aprenent es va allunyant de la família. Els pares es desplacen per que la filla pugui aprendre i s’apropi més a l’escola. Llavors es trenca la relació família-escola. Els mestres passen per la vida dels alumnes. L’escola ha de crear un pont entre la família i l’escola. Ha de confiar en ella. Ha de mirar-la amb “ulls amorosos”.

L’únic sentiment que se li permet al mestre és estar enfadat? Hem d’expressar els sentiments i les emocions. Sense emocions, no hi ha aprenentatge. Les emocions formen part del que sóc, hem d’expressar-les.

L’escola ha de ser l’expressió de la vida, eduquem per a la vida.

Fa referència a Marianne Franke, que diu que a més de l’alumne, també estan les famílies. Hem de contar amb tot, també amb el que ha succeït a la família. S’ha de mirar com la suma de les parts, totes necessàries i totes importants. Els assumptes familiars, són més importants que els acadèmics. No podem ensenyar sense la família.

Es parla de la resiliència com la capacitat d’alguns nens amb situacions de família desestructurada i que arriben a “tirar” cap endavant.

Honrar i reconèixer els orígens, nostra cultura i tradicions.

Honrar al pare i la mare, davant de tot.

És difícil aprendre quan el sistema d’orientació està alterat.

 

 

 

 

 

Read Full Post »