Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘reflexions’

RC009f

DOMÈNECH FRANCESCH, Joan (2009): Elogi de l’educació lenta. Editorial Graó.

El llibre, publicat recentment i recomanat al Racó de la biblioteca de l’escola pública Mare de Déu del Remei d’Alcover (Baix Camp), ens proposa desaccelerar les programacions escolars.

Sovint educadors/es, pares/mares, mestres… etzibem als infants expressions usuals de l’estil “va, vinga, és tard, tenim molta feina, ara no tenim temps, …”

A la nostra societat el factor temps ens domina i presideix la majoria d’actes que fem al llarg del dia. L’angoixa per arribar a l’hora i per tenir temps de fer-ho tot la transmetem als nens i nenes que estan creixent. També els fem viure la necessitat de tenir totes les hores del dia planificades i ocupades. I de vegades diem “Aquests nens d’avui en dia no saben estar-se sense fer res, no saben avorrir-se.”, però, és que el hem donat l’oportunitat de fer-ho, de triar, d’experimentar què vol dir estar-se una estona sense una activitat planificada per una persona adulta?

En la línia encetada per Carl Honoré a “Elogi de la lentitud”, en Joan Domènech ens proposa una desacceleració de la vida quotidiana als centres escolars i una adaptació dels ritmes del professorat als diferents ritmes de cada alumne/a; i això comporta també un canvi en la manera d’entendre la vida familiar i social.

Al final del llibre l’autor ens formula cinquanta propostes (vint-i-cinc per a l’escola i vint-i-cinc per a l’entorn familiar). Totes elles són molt interessants, encara que algunes potser us resultaran difícils de dur a la pràctica.

D’aquest llibre se’n podria parlar molta estona, però des del BLOC de la comunitat us en recomanem la lectura sencera, encara que cada dia hi dediqueu només un estoneta. Segur que us farà reflexionar i replantejar-vos alguns aspectes del vostre estil de vida personal i professional.

ELS QUINZE PRINCIPIS PER A L’EDUCACIÓ LENTA

  1. L’educació és una activitat lenta.
  2. Les activitats educatives han de definir el temps necessari per ser realitzades, no a l’inrevés.
  3. En educació, menys és més.
  4. L’educació és un procés qualitatiu.
  5. El temps educatiu és global, i està interrelacionat.
  6. La construcció d’un procés qualitatiu ha de ser sostenible.
  7. Cada infant – i cada persona – necessita un temps sostenible per aprendre.
  8. Cada aprenentatge ha de realitzar-se en el moment oportú.
  9. Per aconseguir aprofitar més bé el temps, cal prioritzar les finalitats de l’educació i definir-les.
  10. L’educació necessita temps sense temps.
  11. Cal retornar temps a la infància.
  12. Hem de repensar el temps entre persones adultes i infants.
  13. El temps dels educadors s’ha de redefinir.
  14. L’escola ha d’educar el temps.
  15. L’educació lenta forma part de la renovació pedagògica.

EL DECÀLEG PER A UNA EDUCACIÓ LENTA

  1. Decidir. En comptes de mirar constantment el rellotge i organitzar el temps, és important decidir  cap a on volem anar, per què volem educar, què pretenem i compartir-ho amb la comunitat d’alumnes amb la qual treballem.
  2. Implicar. Posar els mitjans per tal que, en un procés democràtic, la implicació del professorat, dels infants i joves i les seves famílies, siguin els aspectes clau  en la construcció d’un projecte educatiu.
  3. Prioritzar. Saber analitzar  i distingir quins són els aspectes més importants i quins els més urgents. Decantar-se, sempre que es pugui, per treballar els aspectes importants de l’educació. Deixar de banda aquelles parts del currículum, de l’organització, de la vida de l’aula i de l’escola que no són ni urgents ni importants. Fer un plantejament semblant en l’àmbit familiar.
  4. Saber perdre el temps amb activitats que no estiguin organitzades ni estructurades o que no siguin previsibles.
  5. Donar prou temps perquè l’alumnat pugui ser creatiu en les activitats que realitza.
  6. Cultivar la paciència i la perseverança, com també basar-les en la premisa que els infants i els joves trobin sentit a les activitats que fan, que els proposem o que els encarreguem.
  7. Saber viure, ser positiu. Donar exemple de vida i incorporar el sentit de l’humor a l’educació. Donar exemple de respecte envers la diversitat de ritmes.
  8. Gaudir de cada moment, de les activitats desenvolupades i que tenen sentit, i no estar condicionat constantment pel programa que cal acomplir, per les proves que cal efectuar o pels resultats que cal obtenir. A la família no comparar els fills i filles amb altres infants o joves de la seva edat.
  9. Simplificar els programes escolars. Limitar els objectius que es pretenen assolir en cada curs, a fi de poder aprofundir en cada aprenentatge.
  10. Basar els canvis en un coneixement profund de les potencialitats i de les debilitats de tots els sectors de la comunitat educativa, singularment, els infants i joves. Escoltar, escoltar-los.

Anuncis

Read Full Post »