Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Valoracions’ Category

Us proposem la lectura d’aquest interessant article que es va publicar al diari El País, el passat 31 d’agost.

No hace falta ser un experto para saber que la educación de calidad de un país es cara, y más cuando los avances sociales posibilitan que toda la población se escolarice hasta la adolescencia y las universidades generen conocimiento. Aunque a algunos países les sale más cara que a otros. En el nuestro, el gasto público en educación con relación al PIB no ha subido en los últimos 10 años, aunque sí lo ha hecho la inversión, pero en términos semejantes al incremento de ingresos. Y eso nos aleja cada vez más de la media en la Unión Europea. Y así nos ha ido y nos va, con un fracaso escolar del 31,2% (aumentando el 7% durante esos 10 años). Y paradójicamente, Europa aboga por que los países miembros elaboren estrategias destinadas a reducir el fracaso escolar hacia finales de 2012. ¿Cómo? La mayoría de Gobiernos autónomos y el Estado ya lo han decidido. La estrategia principal para eliminar el fracaso escolar y aumentar la calidad educativa es reducir los recursos en educación predominante pública.

Y se utiliza el argumento de la crisis económica para aplicar los “recortes” que algunos políticos eufemísticamente denominan “contención y ahorro”. Son las dos concepciones de ver la educación: como gasto o como inversión. Si se ve como gasto, es lógico y coherente reducirlo; si es como inversión, debería analizarse y ser prudente antes de decidir reducir recursos educativos.

Este curso que comienza es el primero que habrá grandes recortes en recursos educativos (parece que alcanzarán en España casi los 2.000 millones de euros). ¿Y qué ocasionará recortar recursos en educación? Dar un paso hacia atrás.

Recortar gastos de los centros, suprimir aulas de acogida, reducir servicios educativos (por ejemplo, la formación) y profesorado, aumentar alumnos por aula, aumentar horas lectivas al profesorado, amortizar jubilaciones, etcétera. Seguramente hará reducir el gasto, pero también tendrá consecuencias nefastas a medio y largo plazo. Porque si no se invierte en educación no se invierte en el sistema social, donde la educación es uno de los pilares básicos del futuro. Justo en este momento sería uno de los capítulos donde invertir para ver los frutos de aquí a unos años.

En el mundo de las redes, de la tecnología, de la información, reducir recursos educativos es como un suicidio colectivo. Cuando un país reduce la inversión en educación, aumenta la pobreza económica y social, ya que no puede asistir a todos con calidad y eso hará aumentar el fracaso y el abandono del sistema. Y cuando uno abandona la escuela aumenta el riesgo de pobreza, de desempleo y quedar marginado socialmente. Y eso a la larga lo pagaremos todos.

El curso que viene lo iremos viendo. Profesores cansados e intensificados haciendo más trabajo del que deberían hacer y ello hace que algunos no lo hagan tan bien. Servicios que se habían conquistado y que introducían ilusión educativa como formación, atención a la diversidad, reducción de ratios, construcciones apropiadas, actividades paralelas…, irán desapareciendo de nuestro sistema educativo y eso a la larga se pagará. ¿O se espera que no invirtiendo en educación el país reduzca el fracaso, avance científicamente y socialmente? No creo que haya tanta gente ingenua que lo crea. Al tiempo.

Francisco Imbernón es catedrático de Pedagogía de la Universidad de Barcelona y director del Observatorio Internacional de la Profesión Docente.

Entrada original, aquí

Anuncis

Read Full Post »

QUÈ ÉS AIXÒ?

Atents a aquest curtmetratge. Segur que podem extreure’n moltes conclusions.

Read Full Post »

revoluciondelasmadres

En aquest llibre l’escriptora i terapeuta familiar Laura Gutman ens parla de la importància de la nutrició física i emocional de les mares cap als seus fills.

Ens explica que per satisfer les demandes emocionals d’un fill, la dona ha de tenir ressolta la seva pròpia infància i ser conscient de les seves mancances emocionals si no el vol comdemnar al mateix buit emocional que va patir ella en la seva infància.

Respecte a la nutrició física, l’autora fa una clara defensa de la llet materna envers la lactància artificial i critica la manera que tenim en el món occidental d’alimentar a les nostres criatures al donar tanta preponderància als productes làctics i a la carn i proposa un canvi de paradigma en l’alimentació actual: canviar els productes refinats i processats per aliments bìològics i integrals, la llet de vaca per les vegetals i un tomb cap a la nutrició macrobiòtica que busca l’equlibri de l’organisme mitjançant les energies yin i yang.

Respecte a la nutrició emocional, he trobat particularment interessant el capítol que fa referència als trastorns de l’alimentació (bulímia i anorèxia) que vincula a la manca d’amor matern en la infància. Explica el concepte de nutrició tòxica i el que han de fer les mares perque els fills, quan siguin grans, no busquin en el menjar i en les substàncies addictives aquell amor que les mares en la nostra pròpia incapacitat no vàrem saber donar-lis. Respecte del sobrepes que pateixen els nens en l’actual societat de consum el relaciona també amb la solitud i la manca de presència materna a que es veuen exposades les criatures, ja que és fàcil consolar-los amb sucre i greixos quan no podem estar per ells.

Segons l’autora per tant, les mares estem cridades a iniciar un canvi de paradigma, a fer una revolució lenta, domèstica si es vol, però de la que depèn el futur i el benestar de les properes generacions.

Read Full Post »

BONES FESTES

Si li hagués tallat les ales
hauria sigut meu,
no s’hauria escapat,
però d’aquesta manera,
hauria deixat de ser ocell
i jo… el que estimava era l’ocell.

Mikel Laboa “txoria txori”

Bones festes i que el nou any 2009 cooperem per fer créixer el respecte, el diàleg i l’amor.

Read Full Post »

Fotograma de EL CANT DELS OCELLS (2008) d'Albert Serra

Fotograma d'EL CANT DELS OCELLS (2008) d'Albert Serra

L’arribada de les festes nadalenques (tot i la crisi econòmica) acostuma a portar una esbojarrada eufòria consumista. Comprem muntanyes de regals per als nostres fills i sembla que hàgim de compensar amb una balança la nostra estima, amb el resultat de “Tant t’estimo, tant et regalo”. De manera que desbordem la casa d’objectes de plàstic que en nombroses ocasions seran relegats per part dels mateixos infants al limbe de la indiferència, amb el resultat de estar educant als nostres fills com a consumidors en potència.

 

Una bona manera de fugir d’aquesta espiral és reciclar els objectes que a priori creiem inútils. Les caixes de cartró o la roba que llencem a la brossa per “inservible” poden tenir una segona vida a les mans dels nostres fills si prèviament han estat modificades per les nostres i de ben segur que la nostra emprenta dotarà a l’objecte de més amor que la més gran de les joguines, recollida de la freda prestatgeria d’un supermercat.

 

Si us interessa, podeu llegir aquest article, del que, jo em quedo amb aquesta afirmació: “Els pares som les millors joguines dels nostres fills”.

Read Full Post »

DE VACANCES

 

Ja ha arribat l’estiu i amb ell les ganes de fer vacances, mullar-nos a la platja, a la piscina… descansar i gaudir més reposadament dels nostres infants. És per això, que el bloc també s’apunta a les vacances. Tanquem la paradeta fins l’inici del nou curs escolar, no sense abans fer un petit resum de com ha anat el bloc durant els seus primers mesos de vida.

 

Primer caldria dir que totes les expectatives no només han estat assolides, sinó que han sigut àmpliament superades. En tant sols 5 mesos hem tingut un total de 5466 visites, demostrant l’interès de la comunitat per les vivències a l’escola, a més de ser un referent per a moltes persones que han volgut informar-se del projecte educatiu que duem a terme. Hem compartit fotografies, experiències dels nostres fills i pròpies, però hem demostrat també el nostre interès per l’educació, ressenyant fragments de premsa, recomanant llibres que ens havien agradat, resumint reunions a les que havíem assistit per tal de que tota la comunitat pogués enriquir-se’n, i hem prolongat les nostres inquietuds més enllà del pati de l’escola, alhora que hem començat a escriure una part de la historia del “Coro”  a la qual hi podrem recórrer en el temps i comprovar tot el que hem viscut…

 

Per tal de no marxar de vacances amb les mans buides, hem fet una petita tria de fotografies que apareixeran permanentment al lateral dret del bloc.

 

Ens continuem llegint al setembre. Bones vacances a tots.

Read Full Post »

Són les deu de la nit i en Pau i en Martí ja dormen.
Al menjador de casa s’hi respira calma: l’Elena fa ioga a l’estora mentre jo teclejo a l’ordinador tot escoltant el darrer disc del valencià Feliu Ventura. Només fa dues hores que hem sortit del Coromines de la reunió on ens han explicat com ha anat al curs dels de P-3. I estic content, molt content. Content de veure què ha fet el meu fill els matins i tardes dels últims mesos. Content perquè m’han explicat el per què ha fet el què ha fet. Content de la manera com  m’ho han explicat. Content perquè he vist que aquest és el camí. Content perquè cada dia estic més convençut que només experimentant i tocant, els nens es motiven i aprenen. Content per comprovar que, si tractes els petits amb respecte, ells et respecten. I content perquè això em confirma que val la pena lluitar perquè el projecte Coromines tiri endavant, tot i el desgast que suposa per mestres i pares, iaies i nens.
 
No és fàcil trobar un grup de gent què coincideix amb tu en la manera d’afrontar l’educació dels fills, que et respecta tal com ets i no et jutja perquè si. Pobres i rics, negres i blancs, espanyols i catalans, alts i grassos, grans i petits… tots iguals. Tots els mateixos drets i els mateixos deures. Qui ha volgut col.laborar, endavant. I qui no, no passa res. I a més, estar al Coromines m’ha permès conéixer persones sorprenents: un dissenyador de mobles capaç d’escriure una tesi sobre el cinema de terror italià; un comercial de perfums vestit amb camises de marca i bambes platejades; una tot-terreny disposada a apuntar-se a totes les mogudes amb la criatura penjada a sobre (però sempre amb un somriure a la cara); un exlíder veïnal amb més ganes que mai que tot plegat tiri endavant i predicant amb l’exemple; una mestra que, quan dic el seu nom a casa, al meu fill li brillen els ulls;  una correctora de còmics que havia cantat pels hotels de Lloret i que ara sembla que faci atletisme perseguint el seu fill gran amunt i avall; una parella que no para de tenir fills i que encara que en tinguessin dotze més els tractarien amb el mateix respecte i la mateixa calma que ara; un premianenc afincat a Mataró aficionat a la bicicleta de muntanya i sempre disposat a donar guerra on faci falta…   

Per a nosaltres (els pares) hagués estat molt més fàcil apostar per una escola més tradicional, on entre els mestres i els quatre membres de l’associació de pares ja ho fan tot, i on només es tracta de portar i anar a buscar el nen cada dia i al juny fer la festa de fi de curs.  Però vam optar pel Coromines no per modes ni tendències actuals (com ens acusa molta gent), sinó perquè n’estem convençuts que les coses poden canviar cap a millor si es plantegen més bé des
del principi.

M’he passat els últims nou mesos desmentint que al Coromines els nens es passen el dia jugant al pati, que entren i surten quan volen i cridant com bojos, que els mestres només improvisen, que els nens no estaran preparats quan hagin d’anar a l’institut…Només convido a tots els que opinen que vinguin a l’escola i amb molt de gust els ensenyarem com funciona. Com hem aconseguit aplicar un sistema perquè tots els pares tinguin el dret de dir la seva. Hi ha hagut errors (no tot ni ningú és perfecte), però el balanç és clarament positiu.

Ara només falta pressionar al màxim (això si que ho hem de fer tots) perquè el projecte del nou edifici de l’escola tiri endavant el més aviat possible. La cosa no pinta bé, i per això no podem perdre ni un minut. És molt important disposar dels espais adequats per aplicar la nostra manera d’entendre i aplicar l’educació.

Però ara toca descansar i passar un bon estiu. I n’estic segur que fins d’aquí molts anys no valorarem prou la sort que hem tingut de ser presents al naixement d’una escola com la nostra.

Moltes gràcies a tots i un petó molt fort!

 

 

Read Full Post »