La primera imatge d’aquest article no correspon a un OVNI abandonat pels seus pilots extraterrestres en el jardí d’alguna casa, es tracta d’una escola dissenyada per l’equip d’arquitectes de Future Systems. La segona, correspon a l’interior d’una altra de les escoles dissenyades per aquest innovador equip d’arquitectes. Mentre que la tercera, pertany a una llar d’infants, al Japó. No estic parlant d’una arquitectura futurista, sinó de la creació d’espais per a l’educació dels nostres fills en el present, atenent a les necessitats que comporta i (crec) necessita, almenys des d’un nivell arquitectònic, l’escola del segle XXI.
Totes aquestes imatges han caigut a les meves mans gràcies al suplement del diumenge del diari El País on, sota el títol “Un mundo a su medida”, es repassen les últimes tendències arquitectòniques per a escoles, biblioteques i espais dedicats al creixement personal i intel·lectual dels infants. D’entre els noms que apareixen en el citat article, em sembla d’allò més interessant esmentar a Prakash Fair, un arquitecte d’origen indi considerat com una autoritat en el disseny d’escoles. D’ell, he decidit extreure un parell de cites que crec hauríem de tenir molt en compte:
-“Ens hem pres tan de debò el tema de la seguretat, que avui hi ha massa col·legis dissenyats com magatzems. Això fa que als nens se’ls tracti com mercaderia.”
-“La mercaderia es protegeix perquè no es trenqui. Però no s’alimenta perquè tingui veu pròpia.”
A continuació, us deixo amb alguns enllaços, per si us ha estat d’interès el tema de la creació d’espais en el món de l’educació:
- Web de Future Systems, empresa encarregada de la creació d’alguns dels espais anteriorment citats. Aquí
- Web oficial de Fielding Fair, consultora de centres educatius, creada per Prakash Nair. Aquí
-“The Language of School Design: Design Patterns for 21st Century Schools”, llibre escrit per Prakash Nair, sobre el disseny arquitectònic d’escoles per al segle XXI. Aquí
Benvinguts al bloc de l'escola pública Joan Coromines de Mataró. Aquest és un espai de reunió per als membres d'aquesta comunitat d'aprenentatge. Un mitjà més per a comunicar-nos i poder exposar els nostres criteris i impressions sobre l'evolució de l'escola.
Espero que quan toqui projectar la nova escola Coromines, els arquitectes tinguin en compte l’opinió dels mestres i els experts en educació. Tenim una oportunitat única per fer una escola pensada perquè els nens hi siguin feliços. Aquest reportatge del suplement especial d’El País val molt la pena.
Guardaré el reportatge, mai se sap si en un futur pot arribar a ser útil.
Jo també espero que s’escolti la nostra veu quan comencin a dibuixar els primers plànols de la futura escola i espero que això no ho vegin com una intromissió, sinó com un valor afegit on tots podrem sortir guanyant.
Filarem prim per poder donar veu a la nostra futura escola. Dic nostra, perquè és de tots. Dels mestres, dels alumnes, de les families i de l’entorn on s’ubica. En quan al projecte penso que més endavant es podrien recollir idees i pensaments de com voldríem que fos aquesta escola, quines necessitats s’haurien de prioritzar davant la industrialització en cadena d’escoles noves que, sent honestos, semblen fredes, grises, tristes… I amb aquest recull d’idees participar tothom, o les persones que vulguin, i no per fer pressió, sino per convèncer a qui s’hagi de convèncer que un edifici d’una escola no és un tràmit, sino una realització personal de molta gent..d’una comunitat.
Salut!