Els nens necessiten més models que no pas crítics. Aquesta va ser una de les conclusions que va deixar anar Paco Imbernon, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, en la xerrada que va donar fa uns dies a l’escola.Imbernon és mestre i, com a bon mestre, sap que és molt important donar missatges clars i entenedors. I així ho va fer a la conferencia, escoltada per una vintena de persones, entre pares i mestres. I jo vull seguir el seu exemple i resumir-vos la xerrada d’Imbernon amb unes quantes frases i consells per saber educar que jo vaig trobar claus: “El negoci més important de les nostres vides és l’educació dels fills”“L’obediència per collons no funciona”
“El NO que es diu al nen és innegociable. És millor ja no tirar enrere”
“Cal demostrar la màxima coherència a la parella, tot i que sigui molt difícil”
“Cal valorar els intents i esforços del nen per millorar. És molt important que se senti valorat”
“S’ha de fugir dels discursos, no funcionen, el nen no se’ls escolta”
“S’ha de saber reconèixer els errors propis davant del fill. No passa res reconèixer que t’has equivocat”
“S’han de donar al nen unes pautes perquè diferenciïn el bé i el mal”
Tot això i moltes coses més ho va dir Imbernon amb un to amb i amb tocs d’humor que van provocar més d’una rialla. I per acabar va voler deixar molt clar que és MOLT NORMAL cometre errors i posar-se nerviós de vegades davant dels fills. Amb aixň tothom va estar-hi d’acord.
M’agradaria que altres pares i mares que van ser presents a la conferčncia diguessin la seva i
aportessin coses que jo no vaig saber veure. El bloc és una eina participativa i perfecte per crear debat, i el del Coromines n’ha de ser un bon exemple.



Hem sembla que has resumit molt bé els principals missatges. Està clar que ser pare no és gens fàcil i si no que ens ho diguin després de uns quants dies de ¨convivència familiar enriquidora¨.
Però tenir fòrums per compartir amb altres, que com nosaltres estant vivint aquesta etapa, és vital.
La conferència, com els llibres o simplement les xerrades amb altres pares ajuden a adonar-se que cometre errors és humà i que potser no és tant important ser perfecte sino coherent.
Només puc dir una cosa: la paciència és una gran virtut!