METÀFORA DE L’AUTORITAT DEL PA DE PESSIC

“L’autoritat que ofega el desenvolupament personal és tan perjudicial com l’absència absoluta d’autoritat. Avui dia no es parla d’autoritat, ni s’aconsella, però en canvi es parla de la funció de contenció. Els pares i els educadors hem de ser contenidors, hem de saber contenir els impulsos fora mida dels petits, hem de marcar els límits de la seva llibertat i aguantar-los. Canvien les paraules, però els fets són els mateixos.Els pares i els educadors som el continent, l’infant el contingut. Permeteu-me explicar metafòricament la relació educació-autoritat com la relació que hi ha entre el motlle i el pa de pessic.Per fer un pa de pessic necessitem una pasta que caldrà coure en un motlle. La pasta és com l’educand a qui caldrà donar forma i consistència. El motlle és l’educador, o els educadors, que som els continents, la cassola que conté l’educand, que el bressola i li dona forma. El foc del forn és l’afecte i l’acceptació, l’escalfor que cou la pasta i la porta al seu punt final d’obra d’art. Però cal posar atenció al fet que el motlle, en la seva funció de contenció, no fa pressió sobre la pasta, és la pasta la que fa pressió contra el motlle. L’educador aguanta, i deixa que l’educand s’hi acosti i prengui la forma que després s’endurà quan arribi el moment de separació. L’infant ha de sortir de l’escola emportant-se el mestre al cor. El resultat de l’educació és allò que l’infant s’emporta quan se’n va. L’autoritat no és un bastó que pega. L’autoritat és el punt de referència, el model. L’autoritat és la força que posa límits i els aguanta.

L’autoritat, o la funció de contenció, és la feina més pesada de l’educació. No és el sacrifici d’un dia, és el sacrifici de cada moment de cada dia, fins que el pa de pessic ha pres la forma i el traiem del motlle. L’autoritat és la funció educativa més pesada; però és la més eficaç.”

(p. 69, Educar els fills, cada dia és més difícil. JORDI FOLCH I SOLE.- Vic, 2002 )